Intocables

Intocables és el tercer capítol de la sèrie i la segona vegada en el qual apareix el nostre amic que seguirà amb les seves classes altruistes de dia i buscant el seu sou extra de nit.

En Benet, entre galetes Maria, ens explica qui era en José Raúl Capablanca Graupera (L'Havana, 19 de novembre del 1888 - NY, 8 de març del 1942), que als 11 anys va ser campió d'escacs del seu país i el 1921 es postulà com a campió del món. Ep! pausa per parlar de genètica! era cubà i es deia Graupera? doncs sí, resulta que la màquina d'escacs humana, com li deien, té orígens catalans. La seva mare formà part d'aquells emigrants catalans que van arribar a l'illa però no només això sinó que el seu pare prové d'una família catalana arrelada a Cuba des de temps ençà i que, amb la característica dels catalans per fer pans de les pedres, va arribar a formar part de la burgesia de l'illa. No acaba aquí, es veu que en aquells temps els catalans manteníem l'orgull de la nostra parla i tot i estar a milers de km de casa seguíem emprant el nostre idioma i en -si em permeteu-  Josep Raül parlava el català amb normalitat. Tornant al capítol, ens diu en Benet, i desconec si això forma part o no de la ficció, Capablanca va anar a Moscou a fer unes partides simultànies guanyant-les totes menys una, que va fer taules amb un al•lot de 12 anys anomenat, Mijaíl  Botvínnik,  que (i això és cert)  anys més tard el va derrotar. Com a curiositat sobre en Botvínnik es pot explicar que va rebre les ordres de Lenin, de la Revolució d'octubre, de la Bandera Roja del Treball i de la Insígnia del Treball, de la Insígnia d'Honor,  a més del títol de mestre Honorífic de l'Esport, vaja tot un soviet! però no va ser aquest rus qui li va abatre el títol de campió mundial sinó un altre, n'Alekhin, que després de realitzar tal proesa el 1927 va esquivar tant com va poder al nostre compatriota catalano-cubà per tal de no lliurar-li l'oportunitat de la revenja.  A tot això la Lia li diu a en Benet "tu i jo també vam fer taules" i en Benet contesta, "sí però jo no sóc en Capablanca".

En Benet torna a sortir de nit, la víctima és un corrupte penedit, en Roman Palacios. En Benet, que també té coneixements químics, utilitza una droga que no he pogut identificar -si algú ho sap que m'ho faci saber-, aquesta deixa en estat d' "infantilesa" a la víctima i cau balcó avall simulant un suïcidi. Mentre passa aquesta acció s'escolta "Clar de lluna", de Claude Debussy que és la cançó que possiblement esteu escoltant ara. El botxí revisa la lleixa de llibres de la seva víctima i en treu un, serà "Vida Privada", del 1932 escrit per Josep Maria de Segarra on retrata les diferents classes socials de l'època. No serà, però, en aquesta ocasió que reciti aquest poeta perquè ens sorprendrà tot dient "Millor estaries en el teu sepulcre, que no aquí. Enfrontat als records del cel sense altra defensa que el teu cos despullat" del Rei Lear escrit per Shakespeare sobre el 1600. Per cert, El rei Lear va ser el primer Shakespeare de Josep Maria Pou  i al 2014 va participar en un recital de fragments d'aquesta obra al diari Ara.

El Rei Lear ens parla de la sort d'un rei en descobrir que té una filla que l'estima. De filles en té tres i el rei vol repartir el seu regne segons com l'estimin les seves descendents. Dues filles li diuen que l'estimen molt i la tercera li diu que ho fa tal i com una filla ha d'estimar a un pare, aquesta queda desterrada i a l'exili mentre que les altres dues es barallen per l'herència i matar, tant aviat com sigui possible, son pare, qui acabarà buscant la filla desterrada per demanar-li que sigui la seva hereva. Fa poc algú em va dir, la sang ens fa parents, la fidelitat ens fa família i justament d'això va aquest llibre basat en la llegenda d'un rei britó, d'amor  i de compromís.