Vida Privada

Recordeu  de qui era el llibre que en Benet agafava de la lleixa d'en Roman? Exacte, de J.M. de Segarra, serà el llibre que dóna nom a aquest capítol: Vida Privada. Per cert, el nostre actor va participar en una mini-sèrie espanyola el 1987, basada en aquest llibre, interpretant en Frederic de Lloberola.

Portada del llibre. 

Hui veiem un Benet diferent, es mira al mirall, s'està arreglant, té pressa i s'impacienta quan algú l'entreté, té aquell somriure mal dissimulat que se'ns escapa als homens  per sota del nas quan sabem que el camí fa baixada. Què passa Muntada, tens una cita? doncs sí. Els guionistes ens preparen una bona sorpresa: la Wendy! resulta que en Benet és client de la feréstega i valenta  meretriu. Ai, Benet... t'ho tenies ben callat! I aquí descobrim una cosa, en Benet és de Gin, de Gin-tònic, fa gala oi? amb aquella copa, aquells glaçons, aquella fulla... refrescant i elegant. Llàstima que a mi no m'agradin. I ara ve el moment que més m'ha commogut de la sèrie, el dia que vaig decidir que havia de buscar totes les coses que ens explica en Benet. Em sap greu Segarra, però tampoc serà avui el dia  en que et citarem, perquè coneixerem a en Gerard Vergés (tortosí 1931-2014), farmacèutic de professió i poeta per convicció. El text té relació amb la vida de na Wendy, (al principi del capítol en Fajardo li diu que es busqui la vida i se'n busqui un altre…) Veieu l'escena on en Pou recita aquest poema.

En Benet recita poemes a la Wendy
CCMA

Maig d'amor

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.

I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.

Si us heu quedat amb ganes de més, podeu escoltar el mateix poema recitat ara per  Sílvia Bel, que casualment a la sèrie també serà del gremi d'assassins a sou.

En aquesta nova creuada nocturna en Benet es serveix del seu ofici, no llegeix un llibre, no, sinó que mata a l'alcavot de la Wendy, no sense fer-li un primer i sàdic avís, per apallissar a la nostra barjaula.  Aquesta serà la sentència dictada per en Benet "el mal recau sobre qui el fa, sense que ell mateix sàpiga d'on li ve", passatge de la Bíblia 27 ,25-29 que descriu talment com en Benet comet aquest nou crim sent ell "la venjança" que "espera emboscada com un lleó":

El mal que es fa, sempre es paga
Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap,
i si vols atacar a traïció, et pots fer mal a tu mateix.

Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi,
i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat,
perquè el mal recau sobre qui el fa,
sense que ni ell mateix sàpiga d'on li ve.

Escarnir i insultar és propi de l'orgullós,
però la venjança l'espera emboscada com un lleó.

Acabaran dins d'un parany els qui s'alegren de la caiguda dels justos
i el sofriment els consumirà abans de morir.

En Benet mata al proxeneta de la Wendy
CCMA