Gossos

Arriba Gossos, però tranquils, en Benet no ens cantarà cap cançó d'aquest grup, el títol només dóna nom a la manera com aquest botxí mata la seva nova víctima.

Fem una pausa per parlar una estona d'un altre personatge, representat per en Ramon Fontserè, que ens permetrà saber més sobre el desconegut passat d'en Benet, en Martí Miró, que és més dolent que el mateix Salvador Borés. Mentider, corrupte, assassí i... pederasta, cap d'una gran xarxa de tràfic d'influències i una altra de menors. Desplaent, repulsiu i odiós. Escolta Benet, no és mereix aquest remaleït pocapena la teva visita nocturna acompanyada d'algun vers que l'ompli de pànic? Bé, no serà ell el braç executor perquè se n'adona massa tard a qui ha estat servint però a tot porc li arriba el seu Sant Martí, Miró.

Diuen, diuen, diuen que durant el franquisme en Miró va militar en un grupuscle d'extrema esquerra que, entre altres entremaliadures, es dedicaven a atracar bancs fins que va acabar a la presó. Quan es va morir el dictador Franco va militar al PSUC, per més tard passar als sociates, fins que va fundar el seu propi partit. Així que la brama de la militància del camarada Benet va agafant pes.

Els dos companys es troben de nou per una nova sol•licitud i tenen un petit diàleg, on l'MM li pregunta a en Benet pels remordiments i en Benet confirmant el que ja vam dir a l'entrada Crim i càstig diu "a partir de certa edat, no hi ha ningú innocent". Llàstima que la Lia ens talla aquest diàleg sobre el penediment per passar a parlar d'escacs, en concret d'aquesta partida, i això ens dóna pas a un nou coneixement, en aquest cas de la paraula derrota que resulta tenir dos significats, per una banda el que ja coneixem, pèrdua, fracàs i per altra banda en vocabulari marí vol dir ruta així que en Benet ho enllaça amb la idea encertada de que "la derrota és un camí per aprendre" i que "la victòria és només una excusa". M'agrada molt aquesta idea perquè dóna esperança i aplana el camí. Sovint aspirem al triomf per camins d'èxits i victòries i l'exigència que ens demanem és tant alta que al primer entrebanc caiem tant disgustats que no sortim mai més del sot.

Entre lladrucs de gossos afamats, ens arriba un verset de Salvador Espriu (1913-1985), que tal i com diu en Joan Bordeus, és una al·legoria de la condició política del poble, que ha renunciat a la seva dignitat i es deixa dominar pels poderosos.

La Pell de Brau

Direm la veritat, sense repòs,
per l'honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l'or,
les cartes mal donades de la sort,
el fum espès d'encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s'ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort. Amb la cançó bastim en la foscor
altres parets de somni, a recer d'aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
anem tancant les portes a la por.

El que més gràcia em va fer va ser la cara de no entendre res de l'Àlex Casanovas quan en Muntada li recita  el fragment de La Pell de Brau, ara bé... Benet, fins ara les teves feines es caracteritzaven per la seva elegància i aquí trobo que se te'n va anar una mica la mà... veure en Casanovas, dels primers actors que identifico des de que jo era menut, patir i cridar d'aquella manera em va impactar força!
Si l'escena us va cohibir com a mi, no us preocupeu, el simpàtic gos només busca un ninot que porta l'actor amagat.

Durant l'autòpsia es va congelar la imatge. El maquillatge era molt complex, amb hores de treball
CCMA

Nota: Vull fer un record a totes les víctimes del terrorisme i en especial les que han caigut al nostre país, primer a Barcelona i després a Cambrils. També felicitar la feina de Mossos, Urbana, Bombers, serveis d'emergències i forenses per la gran tasca que van fer. Sovint hi han coses que no haurien de sortir de la ficció. Per tots vosaltres un record d'esperança.